REFERENCIAS PERSONALES
A casa, de ben petita, sempre vaig sentir dir a la meva àvia Filomena pobre Pepet, el van matar de gana, pobre Pepet... ens va escriure i ens deia quan torni a casa “pronto nos comeremos juntos un pollo”. En morí el meu pare vaig trobar les cartes que des dels camps de concentració nazis va escriure als meus avis i al meu pare, llavors el pare tenia 10 anys i li va enviar dibuixos al seu oncle Pepet que, sabem, li van agradar molt.
Segons consta en els apunts que va escriure el meu pare l’oncle Pepet, Josep Esmel Cañadó, havia nascut a Tivenys el dia 10 d’octubre de 1904, als 3 anys es va quedar orfe i els seus oncles Pedro Borràs Font i Francisca Cañadó Marques (germana de la mare d’Esmel) tots dos nascuts a Tivenys, el van afillar i el van portar a viure a Móra d’Ebre al carrer la Palla número 38 on s’havien traslladat per treballar a les bòviles fent teules. Josep Esmel va créixer amb els 4 fills del Pere i la Francisca com a germans seus: en Pere, la Carmen, la Trinidad i l’Enrique Borràs Cañadó (l’Enrique era el meu avi). Era solter, no va tenir ni fills ni dona i la seva família eren els seus oncles i cosins amb els que va viure com a pares i germans.
Esmel va combatre en l’exèrcit republicà i a finals de maig de 1938 va obtenir el grau de tinent d’Infanteria, amb destinació a la 131 Brigada Mixta, del Ejército del Este “como recompensa a su distingida actuación en diverses operaciones de guerra” segons consta al Diario Oficial del Ministerio de Defensa del 25 de maig de 1938- Josep des del front enviava diners al seu oncle que li havia fet de pare, en Pedro Borràs. A principis del 1939 s’exilia forçosament a França, va estar internat als camps de refugiats i es va allistar a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) adscrita a l’exercit francès,. D’aquesta època es conserven diverses cartes, a la del 28/02/1940, les paraules més destacades són:
Estimada Prima y familia Salud les deseo la mia es buena por la presente, el frio ya va a menos, la comida bien, ya comprenderas que con todo eso se puede resistir mucho, paciencia, tengo la confianza de veros a todos, el mundo es como una bola que da vueltas,. El no poder assistir a la boda de mi ahijada ha habido unos momentos en que la tristeza se apoderó de mi, però comprenderas que en mi corazon no puede caber la tristeza, se ha vuelto duro y muy duro, la he despreciado y se ha marchado, ya vendrà el dia en que los podré abrazar, si hay salud y suerte.
Vaig voler informar-me de l’horror que va patir el meu oncle i tot just m’estava documentant de la seva trajectòria quan, per la Televisió, vaig conèixer que el divendres dia 9 d’agost de 2019 s’havia publicat al BOE n. 190 un llistat de “españoles fallecidos en los campos de concentración de Mauthausen y Gusen elaborado por un equipo de investigación tras el cotejo de los libros correspondientes que se custodian en la sede del Registro Civil Central (C/ Montera), para que los posibles interesados puedan realizar las ALEGACIONES que estimen oportunas en el plazo de un mes”. Ràpidament vaig pensar en l’oncle Pepet i sí, pobre, ...allí estava, vaig tenir que fer un escrit d’al·legacions per què havien posat “Tivells” enlloc de Tivenys.
Em vaig posar en contacte amb l’Ajuntament de Tivenys mitjançant el senyor Jordi Piñol que m’ha ajudat molt en aquesta recerca i vaig lliurar còpia de les cartes i documentació que tenia al senyor batlle Eladi Galbe per tal que quedi constància de l’estada als camps nazis i del que va patir un tivenysenc d’origen i morenc d’adopció.
També vaig anar a visitar la seu d’Amical de Mauthausen a Barcelona i el vaig fer còpia de totes les cartes i ens vàrem intercanviar informació, per tal es preservi la seva memòria. El senyor Juan M. Calvo, de l’Amical, em va demanar fer un escrit resumint la història del meu oncle i m’hi vaig posar, amb orgull i tristesa alhora, explicant el que li va passar, per què se’n faci difusió i mai mes ningú torni ha passar un infern com aquest i es repari la seva memòria i la de milers de persones que com ell van patir la deportació. Des del juny de 1940 va resistir 17 mesos, 510 dies en mans dels nazis, amb l’esperança de tornar a Móra d’Ebre, però mai va regressar.
L’oncle fou detingut i capturat per l’exèrcit alemany al juny de 1940 a l’edat de 36 anys a la Cote-d’Or. Haute Marne, Nièvre, Vosges o Yonne, on va començar el seu definitiu calvari. Després de passar per dos camps de presoners va ser deportat al camp de Mauthausen en un comboi que va sortit de l’estació de Trier el 31 de març de 1941, amb 357 republicans, dels quals 160 van morir duran la seva deportació. Va ingressar a Mauthausen el 3 d’abril de 1941 on li van adjudicar la matrícula 3947 i uns mesos més tard, el 30 de juny va ser traslladat al camp de Gusen situat a uns cinc quilòmetres de Mauthausen a la ribera esquerra del Danubi i que es va convertir en el camp on mes republicans espanyols van morir, allà li van assignar la matrícula 13052 i va morir el 7 de novembre d’aquell mateix any.
La seva lluita contra el feixisme, primer en la Guerra Espanyola i desprès enfrontant-se al nazisme en la II Guerra Mundial, fan que avui em vegi amb el deure de reparar la seva dignitat i fer tot el que estigui a les meves mans abans no en mori i estic ben segura que el meu besavi, avi, pare i l’oncle estaran contents el dia es faci justícia. Jo faré tots els possibles per què així sigui. I que serveixi d’exemple aquests horrors per què els nostres fills siguin defensors i lluitin sempre per la PAU.
Imma Borras
