REFERENCIAS PERSONALES
El meu pare, Josep Mercadé i Arall va morir quan jo tenia 6 anys. Desgraciadament tinc pocs records seus, quant sé és fruit, en bona part, del que m'han explicat i també de les meves recerques. Aprofundiré en els meus records d'infància, joventut i en la poca documentació que jo conec, per a reconstruir l'itinerari del meu pare fins a la seva defunció.
Va néixer a Roda de Berà el 16 de Juliol de 1908, fill de Joan Mercadé i Rius i d'Antònia Arall i Vives. Els meus avis tenien una botiga de comestibles al poble i ell era rabassaire d'una parcel·la de terra. També treballava una terra de regadiu, arrendada a prop de la platja, en la què hi havia una sínia per a poder extreure aigua d'un pou. Va viure amb els seus pares, fins que es va casar el 27 de Juny de 1933 amb Teresa Rius i Colet, també filla de Roda de Berà. Fruit del seu matrimoni vaig néixer jo, el 7 de Setembre de 1935.
El meu pare tenia estudis primaris realitzats a Roda de Berà. Era autodidacta. Li agradava escriure i llegir. Estava subscrit a un periòdic i cada dia, fins que no li arribava per correu, no se'n anava a treballar. Cantava en el cor parroquial de l'església de Roda de Berà , però a causa del seu posicionament d'esquerres, en un moment en què es començaven a polaritzar les ideologies, van deixar de convocar-lo i com es va sentir exclòs, ja no va tornar. ç
A l'abril de 1933 va participar en la constitució del Centre Esquerra Republicana de Roda de Berà, del qual va ser elegit per ser secretari. Crec que també estava afiliat a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president de la Generalitat de Catalunya Lluis Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola, el meu pare formava part del Sometent local (grups de civils organitzats per a defensar propietats) que van ocupar l'Ajuntament de Roda de Berà per a defensar-lo. La revolta va fracassar i el meu pare juntament amb altres rodencs va ser empresonat en un vaixell ancorat en el port de Tarragona. Inicialment, no van detenir al meu pare. No obstant això, quan es va assabentar que durant el febrer de 1936, després de la victòria en les urnes del Front Popular, es concediria una amnistia, es va presentar al vaixell per a ser inclòs en aquesta.
LA GUERRA d’ESPANYA
Al juliol de l'any 1936 es va produir la insurrecció militar i va començar la guerra. El meu pare formava part del Comitè Revolucionari de Roda de Berà. Aquest mateix any va anar al front de guerra quan es va incorporar la seva quinta, suposo que en el riu Segre. Recordo que la meva mare anava a Cardona per a veure'l i en una ocasió em va portar amb ella. Va caure ferit l'any 1938 i va ser hospitalitzat en el Monestir de Montserrat, transformat en hospital durant la guerra. Després va tenir uns dies de permís i va tornar a casa, però en la tardor de 1938 es va incorporar de nou al front. El fet que més recordo del meu pare és el d'aquella tardor quan jo tenia tres anys que, la meva mare i jo, l'acomiadàvem en la Carretera Reial (actualment N-340). Aquesta va ser una de les últimes vegades que el vaig veure o potser l'última.
RETIRADA, ARGELERS, BATALLÓ DE TREBALL I DETENCIÓ
Amb la victòria franquista de 1939 i la retirada de l'exèrcit republicà, el meu pare va marxar amb la intenció de refugiar-se a França i gestionar el seu exili. Una vegada travessada la frontera, va ser internat en el camp de refugiats de Argelers. Des d’aquest camp va intentar fer gestions per a exiliar-se a Mèxic, on tenia família, però no va ser possible perquè els nazis ja havien envaït França i Bèlgica. Davant aquesta situació es va afegir en un batalló de treball d'estrangers dins de l'exèrcit francès. Concretament, va ser destinat a la “línia Maginot”, defensa francesa paral·lela al Riu Rin, amb altres companys seus: García, Juncosa i Pere Isern, tots ells del Camp de Tarragona. Pere Isern, que va sobreviure al camp de Mauthausen, em va explicar quan vaig aconseguir localitzar-lo, en els anys seixanta en Paris, que al meu pare l’anomenaven “pare” per l'edat, més gran que ells i pel seu caràcter seriós. Vaig sentir una gran emoció quan em va lliurar un encenedor i una fotografia seva.
Al juny de 1940, tots ells van ser capturats pels nazis. Des del stalag XIII-A, el 19 de Juny de 1940 va enviar una targeta postal a la seva mare notificant que havia caigut presoner de guerra per l'exèrcit alemany.
MAUTHAUSEN I EXTERMINI
El 6 d'Agost de 1940, un grup de 398 republicans, entre ells el meu pare, va ser deportat des del Stalag VII-A (Moosburg) al camp de Mauthausen. Eren els primers republicans espanyols que ingressaven. Va ser internat amb el número de presoner 3275 i el 17 de febrer de 1941 va ser traslladat al kommando de Gusen, amb el número de presoner 10173, on va ser exterminat el 21 de desembre de 1941. Al gener de 1945 l'ambaixada d'Espanya a Berlín va comunicar per escrit a la meva mare la seva defunció. Segons aquest comunicat, la seva mort va ser a causa d'una pulmonia.
Juncosa tampoc va sobreviure. García i Pere Isern es van salvar. Aquest últim perquè era fuster i el seu treball no era tan dur com el que feien els que treballaven en la pedrera i segurament més ben alimentat.
I aquest és el trist relat del meu pare com el de molts més que van perdre la vida per defensar els valors de la República i que van ser víctimes del fanatisme i barbàrie nazi.
Agraeixo al meu fill Lluc Mercadé i Romeu que m'ha ajudat a refer aquesta història.
Text: Joan Mercadé i Rius i Lluc Mercadé i Romeu (fill i nét de Josep Mercadé i Arall, respectivament)
Ver: Base de Datos Memorial Democràtic-Amical de Mauthausen y otros campos
